Ian Watson: 'No existeix la IA, és un robatori gegantí de material que és extret i alimentat en programes que consumeixen quantitats obscenes d'energia' 17/09/2025

Escriure ciència-ficció requereix una mirada particular del món. On troba la inspiració per crear les seves històries?

Jo veig el món a la meva manera perquè no vaig tenir models d'altres persones sobre com se suposa que he de veure el món, a causa de la meva educació i els meus orígens. Per donar un exemple trivial, escolto les coses de manera diferent a altres persones. Per exemple, a la ràdio, vaig sentir a la BBC anunciar que Mali s'estava desviant cap a Amèrica, ara va en direcció de la Unió Soviètica. I jo vaig pensar, i si això és literalment cert?

Creu que la ciència-ficció pot servir d'inspiració per solucionar els reptes científics a què s'enfronta el món actualment, com ara la crisi climàtica o els desafiaments que presenta la IA?

En primer lloc, he de dir que no existeix tal cosa com la IA, en el sentit d'intel·ligència artificial, en aquest món, i podria ser impossible que pugui arribar a existir en el futur. El que tenim és un robatori gegantí de material que és extret i després alimentat en programes que consumeixen quantitats obscenes d'energia. I el resultat final no és necessàriament gaire útil, perquè ara la IA està començant a patir al·lucinacions i està alimentant internet amb ximpleries, cosa que la destruirà. Així que vull saber, en primer lloc, de què parles quan dius aquestes lletres IA.

Pel que fa a la crisi climàtica, jo en diria una catàstrofe climàtica, més que una crisi. Òbviament, la ciència-ficció pot i sí que proposa solucions, però ningú amb poder les aplicarà mai, excepte d'una manera menor. Per exemple, l'Amazònia ja és un desert en espera, ha superat el punt d'inflexió. I moltes coses estan superant els punts d'inflexió. Així que sí, hi ha respostes i les persones de bona voluntat les aplicaran a una escala massa petita, perquè l'ethos dominant del món és l'explotació capitalista i el creixement insensat.

"La ciència-ficció pot proposar solucions als grans reptes actuals, però només s'aplicaran a una escala massa petita, perquè l'ethos dominant del món és l'explotació capitalista i el creixement insensat"

Com va ser col·laborar amb Stanley Kubrick en el desenvolupament de la pel·lícula 'AI. Intel·ligència Artificial'? En aquell moment, ja es preveia que la IA es desenvoluparia com ho està fent?

La 'IA' no té res a veure amb el concepte de Stanley de robots afectuosos que aconseguirien una consciència i una emoció pròpies. Mentre estaven treballant, com a director es va esforçar molt per no dirigir-me en absolut. Se suposava que jo havia d'endevinar el que ell volia, i després deia: "Això és, ja estem, ho hem resolt". Però s'abstenia de dirigir-me molt. La pel·lícula s'està reavaluant força avui dia i estic molt interessat a seguir les reavaluacions a mesura que continuïn.

Com a escriptor de ciència-ficció, què li han aportat les experiències en universitats de cultures tan diferents com el Japó i Tanzània?

Han contribuït enormement, però potser el més important ha estat la sensació de ser-hi i de parlar amb la gent, més que l'ensenyament específic que jo hagi pogut oferir, com ara ensenyar els contes de James Joyce, que em van semblar una mica irrellevants pel que és la vida real de la gent que estava asseguda davant meu. Em va influir a escriure una novel·la amb una narradora de color en primera persona el 1978. Però això va ser dècades abans de l'afrofuturisme, així que ningú no li va prestar cap atenció. El Japó va ser, per descomptat, una revolució cultural per a mi, perquè allà hi havia la tecnologia del futur, la part negativa, l'aire contaminat... i la part positiva, robots al sostre... I això em va fer una persona no britànica. Àfrica no em va preparar per convertir-me en un europeu, però el Japó certament sí.

La imaginació és clau per escriure ciència-ficció. A partir de la seva experiència com a professor universitari, com creu que es pot promoure la capacitat creativa en l'àmbit universitari?

Per exemple, donant un premi meravellós a la ficció original, com ho fa la UPC. Hurra, hurra, hurra! Si altres institucions fessin el mateix, hi hauria una integració entre la crítica de ciència-ficció, l'estudi de la teoria del gènere, i també la pràctica de la invenció, la invenció creativa.

Quin és el moment actual de la ciència-ficció i quin futur pronostica per aquest gènere?

La ciència-ficció està prosperant, però el que prospera és el 80% d'aquest àmbit, que és la fantasia. Ja sigui que ens referim a regnes fantàstics que mai no han existit, a mons on hi ha dracs telepàtics o si estem parlant de romanç, això és el que es ven. La comparació que jo faria és amb el futbol, que té els seus campions corrent i combatent entre si com gladiadors a la sorra romana. En contrast amb la Fórmula 1, amb la conducció que és ciència de coets, en què els seus conductors estan entrenats com a astronautes, en què les fraccions de segon de mesuraments, de percentatges d'això i allò són molt importants per als seus aficionats. Si vas a una carrera de Fórmula 1 amb un milió, mig milió de persones de públic, penses: caram, això domina el món! Però no. Comparat amb el futbol, no és res, no té tanta visibilitat. I aquesta és una mica la situació que viu la ciència-ficció, amb l'accent en la ciència més que en la ficció, en comparació amb la fantasia.