La commemoració dels vint-i-cinc anys de la publicació del genoma humà planteja les possibilitats i els reptes de la recerca futura

L'acte es va iniciar amb la conferència «Passat, present i futur del genoma humà», a càrrec del professor Tim Hubbard, del King's College de Londres. El científic va repassar els diversos esdeveniments que van afavorir la publicació del genoma, i va recordar el vessant econòmic del projecte i les enormes inversions que van ser necessàries, així com la necessitat que la bioinformàtica respongués al repte. Així mateix, Hubbard va posar en relleu la importància que els científics tinguin accés a les dades i que aquest accés tingui lloc en un entorn de recerca segur. Finalment, va exposar les possibilitats que actualment ofereix la intel·ligència artificial en la recerca sobre el genoma, i va fer un apunt «d'optimisme per al futur» pel que fa a l'ús de la seqüenciació genòmica per tractar malalties de pacients concrets.

A continuació, va tenir lloc una taula rodona amb els dos únics científics de l'Estat espanyol que van participar en la publicació del genoma humà ara fa vint-i-cinc anys: Josep Francesc Abril, membre de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) i l'Institut de Biomedicina (IBUB) de la Universitat de Barcelona, i Roderic Guigó, del CRG-UPF i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). També va prendre part en la taula Gemma Marfany, catedràtica del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la UB.

Guigó va fer balanç i va dir que, si bé no s'ha respost a totes esperances dipositades en la publicació del genoma humà, «en recerca bàsica les expectatives sí que s'han superat amb escreix», i va fer referència als premis Nobel, que des d'aleshores s'han lliurat a científics que han fet recerca a partir del mapa del genoma.

Abril va definir la publicació del genoma humà com «una carrera que vam guanyar tots», i va manifestar el desig que es vagin afegint «capes de profunditat» a la tasca feta fins ara.

Marfany va explicar el gran avenç que va suposar la publicació del genoma per a la recerca de malalties. «Abans érem caçadors de tresors, de gens, i anàvem molt lents, com un pirata que busca un tresor; actualment el Projecte Genoma et dona la imatge completa perquè trobis el que estàs buscant», va dir. «Ara seria el moment d'implementar l'impacte social de tot aquest coneixement», va remarcar.

L'acte, organitzat per l'IRBio i l'IBUB, va finalitzar amb diversos parlaments institucionals. Jaume Reventós, president de la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC, va qualificar la publicació del genoma com «una victòria de tots, un avenç de la humanitat», i Teresa Sanchis, directora general de Recerca de la Generalitat de Catalunya, va assenyalar la importància que «els avenços arribin a les persones».

El rector de la UB, Joan Guàrdia, va destacar que «un període tan curt, vint-i-cinc anys, ha tingut un impacte enorme, espectacular». «La ciència fa canviar les coses en el camí correcte», va assegurar. Així mateix, va destacar que el projecte de seqüenciació del genoma humà és un exemple de com la ciència ha de crear «confiança entre les diverses especialitats, que han de compartir dades» i de com la recerca «genera esperança».

L'acte també va incloure la interpretació, a càrrec de la pianista de música contemporània Lluïsa Espigolé, de l'obra Verbum: genoma in musica, del compositor Joan Guinjoan.

Un ampli programa d'activitats i propostes divulgatives

El 12 de febrer del 2001, les revistes científiques Nature i Science anunciaven la publicació de la primera seqüència del genoma humà. L'acte a l'Edifici Històric va ser la primera de les activitats d'un ampli programa de comunicació social de la ciència per commemorar aquesta fita. Les activitats es desenvoluparan durant tot el 2026 i inclouran conferències, jornades científiques, tallers divulgatius i exposicions, entre d'altres. L'objectiu és mostrar com el coneixement del genoma humà continua revolucionant la manera com entenem la vida.

El programa, que preveu diverses activitats i iniciatives divulgatives a la Facultat de Biologia, l'impulsen l'IRBio i l'IBUB en col·laboració amb l'IEC i la Societat Catalana de Biologia (SCB). L'acte de clausura del 25APGH tindrà lloc durant les Jornades de Bioinformàtica de la SCB, que està previst que tinguin lloc a l'Aula Magna de la Facultat de Biologia de la UB els dies 10 i 11 de desembre de 2026.

Imatges de l'acte de commemoració dels vint-i-cinc anys de la publicació del genoma humà.