Alcalde Larrosa: 'Tenim la responsabilitat d'explicar la Guerra Civil a les noves generacions'

Lleida recorda en un acte solemne les víctimes del bombardeig del Liceu Escolar a mans de l'aviació feixista italiana el 2 de novembre de 1937

Autoritats, un exalumne i famílies de les víctimes han fet una ofrena floral davant l'escultura que commemora l'escola: "Memòria, dignitat i vida".

Lleida ha homenatjat aquesta tarda les víctimes del bombardeig del Liceu Escolar que va tenir lloc l'any 1937 amb un acte institucional i ofrena floral davant l'escultura que commemora l'escola, "Memòria, dignitat i vida", a l'avinguda de Blondel.

L'acte ha estat presidit per l'alcalde, Fèlix Larrosa, acompanyat de la tercera tinenta d'alcalde, Cristina Morón; el regidor de Joventut, Educació i Ocupació, Xavi Blanco; i una àmplia representació municipal. També han participat Manel Sampedro, supervivent del bombardeig, Maria Viñals, vídua de Jordi Quílez, traspassat el passat juliol; Jordi Amorós, nebot de Ramon Ortín; M. Rosa Piró, filla de Josep Piró; i Àngels Triquell, filla de Josep Triquell.

Així mateix, han assistit Francesc i Danae Godàs, nets de Frederic Godàs, el mestre i pedagog que va fundar el Liceu Escolar.

L'alcalde ha afirmat que "no hi ha cap manera de mesurar el dolor d'aquelles famílies ni de reparar una pèrdua com aquella. Però sí que tenim una responsabilitat: impedir que el pas del temps esborri el que va succeir i preservar el significat d'aquella història per a les generacions que no l'han viscuda".

A més, ha destacat que enguany es compleixen 90 anys de l'inici de la Guerra Civil. "Les seves conseqüències travessen generacions i ens recorden fins a quin punt la violència, l'autoritarisme i la intolerància poden destruir vides, projectes i comunitats senceres", ha subratllat.

El paer en cap també ha recordat els valors del Liceu Escolar, que "creia en la capacitat de l'educació per obrir horitzons, per fer créixer persones lliures i per construir una societat més justa. I aquest és, precisament, el llegat que no podem deixar perdre". "Des de la Paeria, assumim aquesta responsabilitat promovent una ciutat on el diàleg, el respecte i la cultura democràtica siguin principis compartits i pràctiques quotidianes (…) Lleida ha de continuar sent una ciutat que recorda, que aprèn de la seva història i que defensa la convivència. Que l'exemple d'aquella escola ens inspiri a educar en llibertat. I que aquesta commemoració ens reafirmi en la defensa d'una societat més justa, més democràtica i més compromesa amb la pau", ha remarcat.

El regidor Xavi Blanco ha incidit en que "vivim un temps en què els discursos d'odi i la intolerancia ens recorden que la memòria continua sent més neccesària que mai, perquè recordar no és només mirar al passat, sinó una manera d'entendre el present i de construir un futur diferent".

La commemoració ha comptat amb el relat històric contextualitzat de l'historiador Oriol Bosch i una teatralització a càrrec de la Companyia La Màxima de la Fundació Ilersis, que ha estat acompanyada per la interpretació amb viola d'"El Cant dels Ocells" de Laura Baraut, alumna del Conservatori de Música de Lleida. Els actors i actrius han detallat els darrers conflictes bèl·lics durant els últims anys i han escenificat el bombardeig.

El Liceu Escolar de Lleida

El Liceu Escolar de Lleida va ser fundat l'any 1906 pel mestre i pedagog Frederic Godàs, amb la col·laboració d'altres figures destacades com Antoni Sabater i Humbert Torres, entre d'altres. Va esdevenir la primera escola de Lleida vinculada al moviment de l'Escola Nova catalana, que promovia una educació activa, laica i centrada en l'infant.

Després de diverses ubicacions provisionals, el 31 d'agost de 1913 es va inaugurar l'edifici definitiu a l'avinguda Blondel, just davant de l'escultura que avui recorda la seva memòria.

El 2 de novembre de 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, nou avions Savoia-Marchetti S.M.79 de l'aviació feixista italiana van bombardejar la ciutat de Lleida, en un dels atacs aeris més devastadors del conflicte, comparable als de Guernica, Durango o Granollers. L'ofensiva, dirigida contra la població civil, va causar la mort de més de 250 persones.

Una de les bombes va impactar en un lateral de l'edifici del Liceu Escolar, que va quedar destruït. En aquell moment, les aules estaven plenes, i l'explosió va provocar la mort de mig centenar de nens i diversos professors, en un dels episodis més tràgics de la història educativa i social de la ciutat.