06/04/2025 | News release | Distributed by Public on 06/04/2025 03:35
La mostra presenta les obres dipositades a la Universitat de Barcelona pel règim després de la Guerra Civil i inicia una recerca sobre el seu origen, significat i ús ideològic.
La mostra presenta les obres dipositades a la Universitat de Barcelona pel règim després de la Guerra Civil i inicia una recerca sobre el seu origen, significat i ús ideològic.
Del 16 de juny al 18 de juliol, l'Aula Capella de l'Edifici Històric acollirà l'exposició Art dispersat pel franquisme. Les obres dipositades a la Universitat de Barcelona, una proposta que obre al públic una col·lecció d'art desconeguda, silenciosa i, fins fa poc, pràcticament oblidada. L'exposició es podrà visitar de dilluns a divendres, de 10:00 a 20:00, fins al 18 de juliol, i s'emmarca dins l'estratègia de posar en valor el patrimoni universitari que impulsa el Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni.
Abans de visitar-la, és recomanable consultar els horaris actualitzats al web de Cultura de la UB, ja que pot romandre tancada en alguns dies puntuals per coincidència amb altres activitats.
L'acte d'inauguració tindrà lloc el dimarts 10 de juny a les 13:30, i comptarà amb la participació del rector, Joan Guàrdia, i dels comissaris de la mostra, els professors Arturo Colorado, de la Universitat Complutense de Madrid, i Santos M. Mateos, de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya.
La mostra dona a conèixer un conjunt de nou obres d'art que va dipositar a la Universitat el 1942 el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN), l'organisme creat pel règim franquista per gestionar el patrimoni requisat durant la Guerra Civil. Tot i que els inventaris originals incloïen també diversos objectes litúrgics, aquests no es conserven actualment. Algunes de les peces desaparegudes es reprodueixen en imatge en un dels plafons informatius de l'exposició.
Aquestes obres, procedents de col·leccions privades, institucions polítiques i religioses o espais confiscats pel bàndol rebel, es van redistribuir pel nou Estat amb l'objectiu de «restaurar» un ordre simbòlic i institucional que encaixés amb la ideologia del règim.
Els comissaris han reconstruït, a partir de documentació procedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'Arxiu Nacional de Catalunya i l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, l'itinerari de moltes d'aquestes peces: quan van ser requisades, com van arribar a mans de l'SDPAN, i quin paper van tenir en el projecte simbòlic de les autoritats franquistes. En el cas de la UB, les dues entregues d'obres, els mesos de gener i juny de 1942, van anar a parar, en part, a la capella universitària creada pel Rectorat per institucionalitzar la presència de l'Església en l'espai acadèmic. Altres obres, avui integrades en el fons artístic de la Universitat, han passat dècades sense contextualització pública.
Entre les peces més destacades hi ha una escultura del Sagrat Cor de Josep Llimona, recentment identificada com a procedent del Foment de la Pietat Catalana; La continència d'Escipió, atribuïda a l'escola de Luca Giordano, que s'exhibirà en procés de restauració, i altres obres d'art sacre i de temàtica civil, com Sant Francesc d'Assís rebent els estigmes, La Mare de Déu de la Misericòrdia, La Immaculada del Braç Militar, un Paisatge d'hivern de Ramiro Lafuente o La Sagrada Família de l'ocellet, còpia d'Antonio Estrada de l'original de Murillo.
El projecte expositiu no es limita a mostrar pintura: ofereix també documents d'arxiu, etiquetes originals, números de registre i altres elements que revelen la traçabilitat de les peces i el seu ús institucional. El recorregut està concebut com un relat històric crític, i incorpora plafons interpretatius que contextualitzen tant les obres com el seu recorregut administratiu i ideològic.
De manera paral·lela a la mostra física, s'ha preparat una versió virtual dins del Museu Virtual de la Universitat de Barcelona, i està previst que aquest conjunt d'obres formi part del segon volum del catàleg de pintures de la UB, encara en procés d'elaboració. Tot plegat respon a l'aposta de la Universitat per revisar, documentar i posar a l'abast de la ciutadania el seu llegat històric i artístic, també en els seus vessants més incòmodes.
Art dispersat pel franquisme proposa, en definitiva, una mirada crítica i contextualitzada sobre les obres d'art que van quedar atrapades en el conflicte bèl·lic i en la política simbòlica del règim. El projecte vol obrir una línia de recerca sobre el paper de les institucions universitàries en la gestió del patrimoni intervingut, i alhora convidar a una revisió col·lectiva dels relats històrics associats a l'espoli, la memòria i la construcció institucional del franquisme.